Hola a tots!
Puc començar comentant el que em va semblar l’exposició de Laura Borràs. Encara que sé que no aportaré res de nou al que ja han assenyalat la resta de companys de curs, allà va!
Primer de tot, he de dir que em va resultar molt amé i vaig gaudir prou de l’exposició. El Power estava molt ben confeccionat, l’explicació va ser clara i Laura Borràs mostrà la seua experiencia i bon art per a comunicar.
Ací vos pose un enllaç al
currículum d‘aquesta professionalDe tot el que es va dir, des de l’evolució del llibre, a l’obertura de noves realitats i, per tant, de noves possibilitats de treballar, de comunicar-se i d’explorar noves dimensions, em quede amb la sensació d’inseguretat que em va transmetre, i que perdura, d’un món digital on el paper podria desaparéixer.
Tot canvi, com el de l'escena del
monjo que descobreix un nou format, duu la por inherent al canvi i el descobriment d’allò nou. Després de tota una vida amb el paper sempre al nostre abast, irromp l’era digital. Al meu parer, açò comporta:
- La inseguretat d’on trobar un equilibri entre paper i món digital
- La por de la pèrdua i consegüent resistència davant dels nous avenços
- L’inebitabilitat del nou fenomen
- On es guarda tot el que es produeix a Internet? On acabarà tota la producció digital? Sembla un món inabastable, però ràpid, insegur amb una manca d’un lloc tangible on conservar el nou patrimoni que s’està produint
- Necessitat d’un intermediari per a poder llegir –una pantalla- que amb el paper no calia
- La part psicològica respecte a la necessitat del maneig mateix del paper, del seu tacte, de tenir-lo a la mà
El filòsof i estudiós canadenc Marshall McLuhan, parla que la civilització té tres fases: 1) l’estadi tribal amb un domini de l’oralitat en la comunicació 2) l’estadi de destribalització amb el naixement de la impremta i dels canvis que açò porta
i 3) l’estadi de retribalització amb un desenvolupament de la ràdio, de la televisió i dels mitjans electrònics –és l’aldea còsmica- McLuhan va morir el 1980, la qual cosa vol dir que no conegué el que significa la Revolució Digital amb uns canvis i unes tendències que semblen donar-li la raó. Si ja als anys 70 aquest autor veia unes evolucions que afectarien la vida del llibre com ha estat coneguda fins a nosaltres, i ara aquesta tendència s’ha accentuat, anem de veritat cap a la fi del llibre del paper? s’adaptarà aquest o els vaticinis més “pessimistes” tindran raó i el paper quedarà reclós a un lloquet en la història i en la nostra memòria?
