Text, hipertext i context

Hola companys!


En aquesta ocasió, m'agradaria comentar-vos alguna coseta sobre un document que considere bastant interessant. Es tracta de la tesi doctoral de Joan Campàs, El paper d'Internet en la cultura emergent del món actual (1945-2003), si punxeu ací, accedireu al seu currículum i si ho feu ací anireu a la seua tesi.


L'autor comença parlant de la diferència entre art i tècnica. De l'art destaca la seua projecció intel·lectual, i de la tècnica la manual. Campà ens diu que han hagut intents d'unir ambdues línies paral·leles en una sola i com actualment tenim una nova "tecnociència", que és la informàtica, i un nou art molt dúctil, que són els recursos que Internet -hipertext- i la informàtica ens donen i que plasmem a través d'un ordinador. Se'ns fa una evolució de la dicotomia Art-Tècnica des de l'època clàssica fins avui. També explica com l'Art/Literatura i la Informàtica/Tecnociència coincidexien als anys 60 i es fusionen fins a arribar a hui en dia. L'escrit és bastant llarg, però molt interessant alhora. Tracta temes com l'oposició text escrit-hipertext, la llibertat que dóna la literatura digital, la interactivitat que suposa, què és un text, com s'entén al llarg de la història, com canvia el seu concepte, etc.





Un punt central per a mi de l'article és què entén Roland Barthes, escriptor i semiòleg francés, com a text. Ell ho interpreta: "a través de set proposicions: el text no és un objecte computable; no es redueix a la (bona) literatura i a les seves jerarquies genèriques o classificatòries; és dilatori respecte al significat; és plural en relació amb els significants que el teixeixen i el lector hi apercep una cosa múltiple i irreductible, procedent de substàncies i plans heterogenis; pot llegir-se sense la garantia del seu pare, l’autor propietari; ja no és objecte d’un consum, sinó d’un joc, treball, producció, pràctica; està lligat a la fruïció, al plaer, doncs és l’espai en el que cap llenguatge talla el camí a un altre, en el que circulen els llenguatges". És a dir, hi ha un implicació del productor del text, del seu consumidor i de les interpretacions, influències i de l'ambient que ho envolta tot, que recorda i s'enllaça amb el concepte d'hipertext i de les seues possibilitats de treballar amb ell i interactuar. Com veiem, hi ha un progressiu augment de la importància del lector, una pèrdua d'importància de l'autor, una apreciació del text com a constituït com un "teixit d'idees, de cites", una cosa viva, interpretable ...