En aquesta ocasió, m'agradaria comentar-vos alguna coseta sobre un document que considere bastant interessant. Es tracta de la tesi doctoral de Joan Campàs, El paper d'Internet en la cultura emergent del món actual (1945-2003), si punxeu ací, accedireu al seu currículum i si ho feu ací anireu a la seua tesi.
L'autor comença parlant de la diferència entre art i tècnica. De l'art destaca la seua projecció intel·lectual, i de la tècnica la manual. Campà ens diu que han hagut intents d'unir ambdues línies paral·leles en una sola i com actualment tenim una nova "tecnociència", que és la informàtica, i un nou art molt dúctil,
que són els recursos que Internet -hipertext- i la informàtica ens donen i que plasmem a través d'un ordinador. Se'ns fa una evolució de la dicotomia Art-Tècnica des de l'època clàssica fins avui. També explica com l'Art/Literatura i la Informàtica/Tecnociència coincidexien als anys 60 i es fusionen fins a arribar a hui en dia. L'escrit és bastant llarg, però molt interessant alhora. Tracta temes com l'oposició text escrit-hipertext, la llibertat que dóna la literatura digital, la interactivitat que suposa, què és un text, com s'entén al llarg de la història, com canvia el seu concepte, etc.Un punt central per a mi de l'article és què entén Roland Barthes, escriptor i semiòleg francés, com a text. Ell ho interpreta: "a través de set proposicions: el text no és un objecte computable; no es redueix a la (bona) literatura i a les seves jerarquies genèriques o classificatòries; és dilatori respecte al significat; és plural en relació amb els significants que el teixeixen i el lector hi apercep una cosa múltiple i irreductible, procedent de substàncies i plans heterogenis; pot llegir-se sense la garantia del seu pare, l’autor propietari; ja no és objecte
d’un consum, sinó d’un joc, treball, producció, pràctica; està lligat a la fruïció, al plaer, doncs és l’espai en el que cap llenguatge talla el camí a un altre, en el que circulen els llenguatges". És a dir, hi ha un implicació del productor del text, del seu consumidor i de les interpretacions, influències i de l'ambient que ho envolta tot, que recorda i s'enllaça amb el concepte d'hipertext i de les seues possibilitats de treballar amb ell i interactuar. Com veiem, hi ha un progressiu augment de la importància del lector, una pèrdua d'importància de l'autor, una apreciació del text com a constituït com un "teixit d'idees, de cites", una cosa viva, interpretable ...
