ACTIVITAT FINAL: EL PLA LECTOR

Hola i Feliç any Nou 2008!!!


Incloc al Bloc l'última activitat que hem fet per al curs de Foment de la Lectura, El Pla Lector. Falta la periodificació de les activitats, que no l'he poguda afegir, però teniu a la vostra disposició la resta. Espere que vos isca a tots bé i que vos haja agradat l'experiència com a mi. Adéu.


PLA LECTOR

1) Introducció

2) Mediadors

2.2) Objectius
2.3) Activitats per a formar els mediadors

3) Famílies

3.1) Objectius
3.2) Activitats

4) Població Infantil

4.1) Objectius
4.2.a) Activitats i Estratègies d’estimulació inicial
4.2.b) Activitats a fer durant la lectura
4.2.c) Activitats a fer després de la lectura
4.3) Estratègies de reforçament i consolidació permanent

5) Avaluació i seguiment de les activitats

6) Periodificació














1) Introducció

Els objectius principals d’aquest pla són en primer lloc, no cal dir-ho, el foment i assoliment de la lectura en alumnes de 9-10 anys. En segon lloc, i tenint en compte la nova societat cultural en què estem immersos, i gràcies a les activitats lectores, aconseguir que els alumnes aprenguen a conviure amb altres cultures, conéixer part del bagatge cultural d’aquestes, estimular l’interés per altres formes de ser, i contar i aconseguir el respecte d’uns alumnes per la cultura dels altres.

Per tant, la nostra missió serà construir un pla lector que involucre mediadors, pares, infants i autoritats perquè puga tot fluir correctament. Un punt molt important en aquest camí seria aconseguir que els pares s’involucren. Per a això caldria saber la proporció de xiquets amb pares immigrants i el seu origen. Després intentar comptar amb l’ajuda d’alguna associació, mediador cultural o institució que poguera fer de pont. Açò suposa des de convéncer els pares que es fa en el bé del fill i del seu futur, a crear una “plataforma” per a futures noves activitats, passant per conéixer possibles tabús o especificitats culturals que pogueren crear maltetesos.

Lligar lectura i tradició cultural de diferents països seria la fi i el premi a obtenir. Com? Encara que serà exposat més àmpliament al pla de Foment de Lectura, avancem que els xiquets portarien a classe contes escrits o contats, que es dedicarien sessions per a contar-los a la resta dels companys. A més, serien escrits els que foren orals i publicats en forma de revista – fotocopiada si cal, amb dibuixos-, es podrien fer representacions, hi assistint els pares, etc.

Tot es faria en la llengua vehicular, és a dir, en castellà, en valencià o si en menester en les dues. Significaria un acostament a altres cultures, predisposant, fins i tot, a un futur acostament dels xiquets a altres llengües. Cabria també fer una lectura en la llengua original, si les condicions ho permeten –alumne o professor són capaços de llegir, etc-, prèviament a la lectura en la llengua vehicular, com a contextualització, familiarització, sonoritat, etc








2) Mediadors

2.1) Objectius

· Participar en la confecció del Pla Lector
· Conéixer quines biblioteques hi ha a l’entorn on realitzarà el pla: Tant la de l’aula, de l’escola, com la municipal o altres que hi puguen haver.
· Saber quines col·leccions infantils tenen els alumnes a l’abast, quines mancances hi ha.
· Saber quines iniciatives hi ha o han hi hagut sobre plans lectors o quines activitats paregudes s’han fet.
· Conéixer quines associacions culturals o d’una altra índole existiren a la zona d’actuació del Pla Lector.

2.2) Activitats per a formar els mediadors

Saber d’on parteix la idea de fer un Pla Lector: del professorat, dels pares, de l’àmbit professional bibliotecari. En aquest cas, suposem que ix des del bibliotecari municipal o àmbit bibliotecari i que incorporaria personal docent i pares interessats.

Constitució: principalment professionals de la biblioteca, mestres de primària i pares, també, si és possible i segons casos, regidor de cultura, presidents d’associacions culturals. En el cas que presentem, seria convenient tenir en compte aquelles associacions composades per estrangers i que podrien ser un bon pont cultural.

Presentació del Pla Lector als principals interessats, professors i pares. Els professors amb una mira evidentment més activa o professional –normes d’ús, préstec, horaris, comparació de fonts, etc- i als pares més aviat informativa. Caldria pensar en reunions separades.

Activitats a incloure dins del Pla Lector: setmana del llibre, activitats extraescolars lectores; visita a la biblioteca municipal, cura de la pròpia biblioteca, contacontes, narració de contes ple xiquets de diferents països o cultures, escriptura dels mateixos a Internet –ensenyament de com fer un bloc- o revista mitjançant fotocòpies, representació d’alguna de les obres o de diverses d’elles davant dels pares, disfresses basades als llibres.

Preparació del mediador: El mediador haurà d’estar al corrent respecte de les novetats editorials infantils, estar familiaritzat amb la literatura infantil i si és possible amb la d’altres cultura –almenys les més representatives de la zona d’actuació del Pla Lector-, conéixer les fonts d’informació bàsiques, fer cursets de preparació, estar en contacte amb professionals que tinguen experiència en plans lectors, etc.

A més, realitzar sessions informatives als interessats –pares, professors-, aconseguir fons públics per a portar endavant el pla, fer el calendari d’activitats i com avaluar i fer el seguiment d’aquestes, etc


3) Famílies

3.1) Objectius

· Conscienciar els pares de la importància de la lectura, de la repercussió en la formació del fill i en els avantatges que açò comporta.
· Mostrar als pares les instal·lacions, facilitats i com de còmode és.
· Recórrer al mediador cultural o a associacions en què hi haja una bona representació de persones immigrants per informar-los del pla, mostrar-los una via d’integració i comunicació amb altres pares immigrants d’altres cultures o autòctons.
· Fer-los sentir que a través d’açò la seua cultura serà coneguda i presentada a la resta de pares, així com que tindran la possibilitat de poder establir comunicació amb altres cultures.


3.2) Activitats

· Presentar el Pla Lector als pares a través de fullets, reunions.
· Presentació de possibles idees per part dels pares.
· Visites organitzades a les biblioteques de la zona –en àmbit docent i municipal-
· Recuperar o contar contes o històries de qualsevol classe que siguen representatives d’una cultura i ensenyar-les als fills perquè les puguen usar en les activitats lectores.
· Ajuda per a triar bibliografia interessant sobre les cultures dels immigrants.
· Implicar els pares en el procés, en el desenvolupament del Pla Lector.


4) Població infantil

4.1) Objectius

· Aficcionar els xiquets a la lectura.
· Recórrer a la lectura per part dels xiquets com a divertiment i aclariment de dubtes.
· Conéixer unes altres cultures.
· Respectar els valor culturals de les altres persones.
· Poder interactuar amb les noves tecnologies: fer bloc, hipertext, seleccionar lectura a Internet.
· Usar fonts com Internet per a trobar o fer conéixer el que has escrit.
· Trobar la utilitat de la biblioteca.
· Crear un amor, interés per la lectura, el llibre.


4.2.a) Activitats i estratègies d’estimulació inicial

· Saber quin material de lectura adequat a l’edat i als objectius és té a l’abast –a les diverses biblioteques-
· Establir normes d’ús de la biblioteca d’aula.
· Completar el material d’aula amb material de la biblioteca del centre.
· Contacontes.
· Ensenyar als xiquets que és un bloc i veure com treballar amb ell.
· Exposar de la idea de crear un revista sobre contes que faran els alumnes.
· Exposar la idea que els xiquets hauran de recopilar contes de les respectives cultures per contar-los i després llegir-los tots junts
· Presentar el començament d’una història que els alumnes hauran de continuar, discutir i aprovar per a fer una representació


4.2.b) Activitats a fer durant la lectura

· Implicar els pares que conten contes o històries als fills
· Els xiquet les conten a classe
· S’escriuen les històries a Internet –al bloc, amb l’ajut del professor- i en paper –revisteta escrita a mà, il·lustrada per l’alumnat i fotocopiada-
· Fer que els pares seguisquen el fruit del treball dels fills
· Cada cert temps fer ambientació –disfresses, representació d’alguna obra escollida- d’alguns del contes.
· Continuar amb la història en què participen tots els alumnes –cada dia un i lectura, discussió del tema-
· Com a mínim una representació cap a final de curs d’un dels contes que implique tots els alumnes i els pares.
· Lectura de contes, exposició oral dels que més han agradat


4.2.c) Activitats a fer després de la lectura


· Increment dels fons bibliogràfics de la biblioteca d’aula.
· Ambientació d’alguna de les històries rebudes o de diverses –bé dels contes sentits a casa, de la històries feta amb la col·laboració de tots o d’algun conte triat pels alumnes-
· Manteniment del bloc i de la revista amb els contes arreplegats
· Dibuixos referents als personatges, paisatges o fets dels contes
· Reforçar amb un taller de lectura, contacontes, visites a xerrades d’escriptors, pel·lícules ...
· Contacte permanent amb els pares perquè donen suport des de casa al projecte
· Representació final d’un des contes, s’habilitaria una setmana del llibre a l’abril pe a fer-la i presentar disfresses, dibuixos, revista, etc


4.3) Estratègies de reforçament i consolidació permanent


· Visita a la biblioteca del centre.
· Busca de personatges relacionats amb els contes o interessants a la biblioteca, i en part per Internet.
· Aprofundir en l’ús de la biblioteca, fons i Internet.
· Informació sobre premis infantils de literatura.
· Creació d’un premi local de literatura infantil.


5) Avaluació i seguiment de les activitats

Recau sobretot en el professor amb l’ajuda i seguiment per part del personal bibliotecari. Pares i regidor de cultura seran informats.

El mestre haurà de fer un seguiment en classe del desplegament de les activitats del Pla Lector i de la seua del seu correcte compliment.
Farà reunions periòdiques, a més de les planificades i d’allò planificat al Pla Lector, sobre tot quan canvien les fases del Pla:

· Primera Fase: l’alumne aprén a contar, redactar, a afeccionar-se a la lectura i a usar eines per a expressar-se -com un bloc o una publicació- a debatre i a conéixer diferents cultures.

· Segona Fase: l’alumne posa en pràctica tot l’anterior i ajuda a treballar en equip i a relacionar text i altres formes d’expressió.

· Tercera Fase: es tracta que l’alumne, d’una forma guiada, faça el que ha aprés.

En totes tres intervé el professor en l’aula, fent un seguiment i un balanç en acabar cada fase. L’horari ha de ser una mica flexible atés que és un pla pilot. Cal considerar-lo més com una guia. La Setmana Cultural sí que és una fita fonamental, i s’ha de preparar a consciència.

El bibliotecari dóna suport tècnic al mestre, proporciona material i ajuda en els fons. A més d’aconseguir la normalitat en activitats com el contacontes o ajudar el mestre en les reunions amb els pares, és fonamental la trobada fixa amb el mestre en finalitzar cada fase, així com en l’organització de la Setmana Cultural.

Entre el personal docent i el bibliotecari, s’encarregaran de dur endavant el Pla i de corregir falles, errors i desajustos. El mestre serà el responsable d’aplicar-ho a classe.

Es tindrà en compte el compliment del calendari, de l’actitud dels pares, però sobretot, dels avanços dels xiquets en l’interés per la lectura, la col·laboració amb els companys i interés en les activitats. Es podrà mesurar directament pel responsable, a través del seguiment de les activitats, amb la regularitat de l’alumne a fer les activitats, la implicació, si tots responen igual, a través de debats, etc.

Infoxicats

Hola a tothom!!!


Ja hem acabat la part presencial del curs, ara queda enllestir el pla lector i tot clourà. Sobren les bones paraules cap a l'exposició i el treball de Laura Borràs. Quedà aclaridor, bon platejament i ben desenvolupat. Potser l'explicació va anar massa ràpida.


De tot el que digué, em quedà, sobretot, el concepte d'Infoxicació, terme creat per Alfons Cornellà, que ve a ser una sobrecàrrega excessiva d'informació, un perpetu allau que ens impedeix saber destriar el que és roí del que és bo. Açò, com ja veiem a l'article d'El País, afecta molt especialment els alumnes i part dels professors. Si no sabem controlar, com canalitzar la susdita proliferació d'informació no tindrem mai la capacitat de treballar sobre bases segures i aprofitar al màxim les eines que ens procuren les noves tecnologies. podem visitar el seu currículum, anem-hi!



Quant al Moodle, la sessió estigué entretinguda. Potser ens perdérem un poc seguint el fil de la pràctica, però sense acabar d'abastar tot el concepte. La idea bàsica, és que pot servir aquesta plataforma per a interactuar professionals o per a l'ensenyament d'estudiants de biblioteconomia o documentació.

Comentari de l'article "Escolarizar la Informática"

Salutacions a tots!


Hui toca comentar un poc la notícia d'El País, Escolarizar la Informática. Llegim en l'article sobre l'estratègia que usen alguns alumnes de "copiar i apegar" informació a Internet per a fer els seus treballs o deures. Alguns professors avisen que hi ha una part del personal docent que té problemes a l'hora de fer servir les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies en l'ensenyament. La solució passa per l'educació de l'alumne en les noves tecnologies, fer-los veure que es tracta d'un recurs més i que poden tenir al seu abast les enciclopèdies en línia.



Jo crec que és evident que s'ha d'ensenyar als alumnes a traure més profit d'Internet. Ensenyar-los que no sols és un joc, sinó també una eina que utilitzaran quotidianament la resta de la seua vida. Buscar la trampa per a fer qualsevol cosa -"copiar i apegar", és a dir, llei del mínim esfoç- és molt humà, però també convé fer-los sabedors que l'esforç seriós els farà madurar i ajudarà la resta de la seua vida -. *** DE *** Tot açò necessitala implicació del professorat renuent amb les noves tecnologies i un major desplegament de mitjans per a dur-ho a terme. Ja se sap, sense diners i implicació tot pot convertir-se en fum de botja.




BOTJA

Comentaris al voltant de l'article El repte del cibertext de Raine Koskimaa

Hola de nou!


En la meua nova cita amb el bloc, i amb vosaltes, faré els "deures" que ens han posat. En la presentació a l'article El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital, Laura Borràs, fa una prolixa introducció del seu autor, el finlandés Raine Koskimaa, del qual adjunte una foto i el seu currículum, en finés i anglés anar a currículum


l'Autor de l'article ens informa dels canvis de contingut i de mitjà que ha tingut la literatura arran dels nous canvis al món de les noves tecnologies. Estem donant passos de gegant per abandonar l'univers Gutenberg i constituir l'anomenada Galàxia Internet.


Koskimaa diu que la literatura i lectura tradicionals encara tenen predicament, ja que un procés de canvi no significa que aquest es produïsca d'un dia a l'altre. Depenent del predomini la lectura tradicional o de l'alfabetització digital, i les seues combinacions possibles, distingeix quatre futurs grups de lectors:

a) Equipats amb capacitats de lectura tradicional i alfabetització digital

b) Predomini de la lectura tradicional

c) Predomini de l'alfabetització digital

d) Qui no serà competent en cap dels dos camps


El canvi és clar i hem de saber quin són les noves formes d'expressió i com s'adapta la literatura tradicional a elles -cibertextos-


Com a possibilitats pedagògiques, l'autor ens en dóna tres:


a) El Joc d'Ivanhoe, on un estudiant assumeix el paper d'un personatge històric i busca informació d'aquest per a usar-la en discussions o jocs en línia.


b) Ús de mètodes de visualització d'estructures literàries a la pantalla de l'ordinador. Ús de l'hipertext per a connectar entre diferents parts del treball.

c) Nous mitjans en línia: revistes electròniques, blocs literaris, fòrums de discussió.


També Koskimaa, ens acosta al significat de Literatura digital des de tres punts de vista:

a) Publicació digital: contingut tradicional usant noves tecnologies -llibre electrònic-


b)Edicions literàries acadèmiques amb hipertext amb finalitats educatives i de recerca -hipertext amb clàssics literaris-


c) Escriptura per als textos digitals.


En definitiva, l'ús del cibertext ens obliga a un major i progressiu coneixement de la cultura digital. L'autor diu que si volem avançar en aquesta direcció, haurem de tenir en compte que no podem aplicar premisses literàries del sgle XIX o XX a l'actualitat canviant. A més aconsella que hi haja un interés pel codi, per saber com es creen els programes informàtics.



Des del meu punt de vista, és clar que el nostre entorn està en procés de canvi i que qualsevol cosa que ens envolta hi està immersa . La literatura i la pedagògia literària s'hi han d'adaptar, o siga, adaptar-se als mitjans i a uns alumnes que estan familiaritzats amb les noves tecnologies, i que es poden avorrir sobirànament si ho fem tot deprendre de la literatura i del mètodes tradicionals.


Per a mi, el millor resultat, seria aconseguir, dins del 4 grups abans esmentats, el lector a) , aquell que domina la lectura i escriptura "tradicionals" i està alfabetitzat en el món digital. És una cosa bastant difícil, atés que açò implicaria somoure els món de l'ensenyament i implicar pares i tenir l'equipament i preparació adequats. A més, tal com veiem en l'informe Pisa,

crec que tenim un endarreriment lector d'un parell de generacions respecte a països més desenvolupats. Passàrem de l'alfabetització general -encara que en castellà- al món de la tele, i d'ací al d'Internet, sense que hi haguera cap generació de transició amb una total alfabetització, aventure, que el seu referent total fóra la lectura. Cosa que si que passà, per exemple, al nord d'Europa. S'ha de assenyalar que el país amb millors resultats és justament el de Raine Koskimaa, Finlàndia. Sobre l'Informe Pisa és interessant aquest enllaç: El Periódico en versió en català

Si la manca és greu a casa nostra, ni què dir a països de l'anomenat tercer món. Ací la alfabetització tradicional era difícil però una cosa a l'abast. El paper ajudava en la tasca d'aconseguir persones alfabetitzades. Quan parlem d'alfabetització digital, la qüestió es posa costera amunt només pensant en la dificultat d'equipar i mantenir ordinadors en zones on la instrucció bàsica ni existeix. Açò crearà un abisme més gran entre les societats digitalitzades i amb més tecnologia i aquelles del tercer món.





Estic d'acord amb un ensenyament de la literatura que faça que l'alumne usen els recursos digitals, o els empren directament per a la creació pròpia. Els xats, blocs, fòrums són un bon començament, i l'afiançament a través del domini de l'hipertext. Així, es pot arribar més tard al tracte amb revistes especialitzades en línia i altres alternatives.

Per a acabar, he de dir que opine igual que l'autor; la literatura no és veu perjudicada per aquets canvis. La literatura evoluciona, canvia i juga i s'adapta a altres medis que la fan més accessible, interactiva i abastable per a tots, al temps que pot conservar l'antic sabor i n'experimentar de nous.

Ve Kindle, un nou lector de llibres

Hola bloggers!



Resulta que Amazon ha presentat un nou lector de llibres. Es diu Kindle, es pot connectar a la xarxa i rebre llibres, revistes, diaris, i com no, blocs.







La pantalla del lector té una grandària de 15 cm i permet descarregar-se el títol que vulgues en 1 minut. Naix amb un fons de 90.000 títols i a un preu de 10 dòlars el best-seller, i a 2 el llibre clàssic. Però crec que és millor que aneu a la font que vos ho conte jo, aneu a El País ...




O també podeu anar directament a la pàgina web d'Amazon i, en anglés, llegir sobre aquest nou producte, aneu a Amazon

Text, hipertext i context

Hola companys!


En aquesta ocasió, m'agradaria comentar-vos alguna coseta sobre un document que considere bastant interessant. Es tracta de la tesi doctoral de Joan Campàs, El paper d'Internet en la cultura emergent del món actual (1945-2003), si punxeu ací, accedireu al seu currículum i si ho feu ací anireu a la seua tesi.


L'autor comença parlant de la diferència entre art i tècnica. De l'art destaca la seua projecció intel·lectual, i de la tècnica la manual. Campà ens diu que han hagut intents d'unir ambdues línies paral·leles en una sola i com actualment tenim una nova "tecnociència", que és la informàtica, i un nou art molt dúctil, que són els recursos que Internet -hipertext- i la informàtica ens donen i que plasmem a través d'un ordinador. Se'ns fa una evolució de la dicotomia Art-Tècnica des de l'època clàssica fins avui. També explica com l'Art/Literatura i la Informàtica/Tecnociència coincidexien als anys 60 i es fusionen fins a arribar a hui en dia. L'escrit és bastant llarg, però molt interessant alhora. Tracta temes com l'oposició text escrit-hipertext, la llibertat que dóna la literatura digital, la interactivitat que suposa, què és un text, com s'entén al llarg de la història, com canvia el seu concepte, etc.





Un punt central per a mi de l'article és què entén Roland Barthes, escriptor i semiòleg francés, com a text. Ell ho interpreta: "a través de set proposicions: el text no és un objecte computable; no es redueix a la (bona) literatura i a les seves jerarquies genèriques o classificatòries; és dilatori respecte al significat; és plural en relació amb els significants que el teixeixen i el lector hi apercep una cosa múltiple i irreductible, procedent de substàncies i plans heterogenis; pot llegir-se sense la garantia del seu pare, l’autor propietari; ja no és objecte d’un consum, sinó d’un joc, treball, producció, pràctica; està lligat a la fruïció, al plaer, doncs és l’espai en el que cap llenguatge talla el camí a un altre, en el que circulen els llenguatges". És a dir, hi ha un implicació del productor del text, del seu consumidor i de les interpretacions, influències i de l'ambient que ho envolta tot, que recorda i s'enllaça amb el concepte d'hipertext i de les seues possibilitats de treballar amb ell i interactuar. Com veiem, hi ha un progressiu augment de la importància del lector, una pèrdua d'importància de l'autor, una apreciació del text com a constituït com un "teixit d'idees, de cites", una cosa viva, interpretable ...

Curs en línia d'introducció a la Lectura Fàcil

Hola de nou!

Com que estem tots interessats en la lectura i internet, vos copie literalment un correu que m'envià una companya i que crec que té interés per a tots. Es tracta d'un curset en línia d'introducció a la Lectura Fàcil de la Fundació Bertelsmann. Hi ha més cursets, però el que vos dic costa 50 euros i es pot començar quan vulgueu. Si voleu més informació, feu clic ací

Per a més informació vos adjunte el text del correu:

"L'Associació Lectura Fàcil i la Fundación Bertelsmann presenten un curs online d'introducció a la Lectura Fàcil.

"Introducció a la Lectura Fàcil" és el nom del nou curs online que l'Associació Lectura Fàcil i la Fundación Bertelsmann han desenvolupat amb la finalitat d'apropar la lectura a persones que tenen dificultats lectores transitòries (nouvinguts, neolectors adults, escolarització deficient,.. .) o permanents (persones amb trastorns neuropsicològics, senilitat, dislèxia,...)

El curs, que ja té les inscripcions obertes, està destinat a experts del camp bibliotecari i persones de l'àmbit de l'ensenyament, la cultura i la comunicació interessades a conèixer el concepte Lectura Fàcil (LF) com a eina útil de promoció lectora. També destina una secció a les institucions que treballen a nivell internacional en aquest àmbit i les publicacions que actualment hi ha editades en format LF.

El curs, el primer projecte en comú entre les dues entitats, és la primera oferta formativa online de Lectura Fàcil, una temàtica emergent dins l'àmbit bibliotecari.Per més informació: Fundación Bertelsmannwww.ebib.orgAssociació Lectura Fàcil mailto:lecturafacil@cobdc.orgwww.lecturafacil. net"

Espere que vos interesse, fins a una altra.