ACTIVITAT FINAL: EL PLA LECTOR

Hola i Feliç any Nou 2008!!!


Incloc al Bloc l'última activitat que hem fet per al curs de Foment de la Lectura, El Pla Lector. Falta la periodificació de les activitats, que no l'he poguda afegir, però teniu a la vostra disposició la resta. Espere que vos isca a tots bé i que vos haja agradat l'experiència com a mi. Adéu.


PLA LECTOR

1) Introducció

2) Mediadors

2.2) Objectius
2.3) Activitats per a formar els mediadors

3) Famílies

3.1) Objectius
3.2) Activitats

4) Població Infantil

4.1) Objectius
4.2.a) Activitats i Estratègies d’estimulació inicial
4.2.b) Activitats a fer durant la lectura
4.2.c) Activitats a fer després de la lectura
4.3) Estratègies de reforçament i consolidació permanent

5) Avaluació i seguiment de les activitats

6) Periodificació














1) Introducció

Els objectius principals d’aquest pla són en primer lloc, no cal dir-ho, el foment i assoliment de la lectura en alumnes de 9-10 anys. En segon lloc, i tenint en compte la nova societat cultural en què estem immersos, i gràcies a les activitats lectores, aconseguir que els alumnes aprenguen a conviure amb altres cultures, conéixer part del bagatge cultural d’aquestes, estimular l’interés per altres formes de ser, i contar i aconseguir el respecte d’uns alumnes per la cultura dels altres.

Per tant, la nostra missió serà construir un pla lector que involucre mediadors, pares, infants i autoritats perquè puga tot fluir correctament. Un punt molt important en aquest camí seria aconseguir que els pares s’involucren. Per a això caldria saber la proporció de xiquets amb pares immigrants i el seu origen. Després intentar comptar amb l’ajuda d’alguna associació, mediador cultural o institució que poguera fer de pont. Açò suposa des de convéncer els pares que es fa en el bé del fill i del seu futur, a crear una “plataforma” per a futures noves activitats, passant per conéixer possibles tabús o especificitats culturals que pogueren crear maltetesos.

Lligar lectura i tradició cultural de diferents països seria la fi i el premi a obtenir. Com? Encara que serà exposat més àmpliament al pla de Foment de Lectura, avancem que els xiquets portarien a classe contes escrits o contats, que es dedicarien sessions per a contar-los a la resta dels companys. A més, serien escrits els que foren orals i publicats en forma de revista – fotocopiada si cal, amb dibuixos-, es podrien fer representacions, hi assistint els pares, etc.

Tot es faria en la llengua vehicular, és a dir, en castellà, en valencià o si en menester en les dues. Significaria un acostament a altres cultures, predisposant, fins i tot, a un futur acostament dels xiquets a altres llengües. Cabria també fer una lectura en la llengua original, si les condicions ho permeten –alumne o professor són capaços de llegir, etc-, prèviament a la lectura en la llengua vehicular, com a contextualització, familiarització, sonoritat, etc








2) Mediadors

2.1) Objectius

· Participar en la confecció del Pla Lector
· Conéixer quines biblioteques hi ha a l’entorn on realitzarà el pla: Tant la de l’aula, de l’escola, com la municipal o altres que hi puguen haver.
· Saber quines col·leccions infantils tenen els alumnes a l’abast, quines mancances hi ha.
· Saber quines iniciatives hi ha o han hi hagut sobre plans lectors o quines activitats paregudes s’han fet.
· Conéixer quines associacions culturals o d’una altra índole existiren a la zona d’actuació del Pla Lector.

2.2) Activitats per a formar els mediadors

Saber d’on parteix la idea de fer un Pla Lector: del professorat, dels pares, de l’àmbit professional bibliotecari. En aquest cas, suposem que ix des del bibliotecari municipal o àmbit bibliotecari i que incorporaria personal docent i pares interessats.

Constitució: principalment professionals de la biblioteca, mestres de primària i pares, també, si és possible i segons casos, regidor de cultura, presidents d’associacions culturals. En el cas que presentem, seria convenient tenir en compte aquelles associacions composades per estrangers i que podrien ser un bon pont cultural.

Presentació del Pla Lector als principals interessats, professors i pares. Els professors amb una mira evidentment més activa o professional –normes d’ús, préstec, horaris, comparació de fonts, etc- i als pares més aviat informativa. Caldria pensar en reunions separades.

Activitats a incloure dins del Pla Lector: setmana del llibre, activitats extraescolars lectores; visita a la biblioteca municipal, cura de la pròpia biblioteca, contacontes, narració de contes ple xiquets de diferents països o cultures, escriptura dels mateixos a Internet –ensenyament de com fer un bloc- o revista mitjançant fotocòpies, representació d’alguna de les obres o de diverses d’elles davant dels pares, disfresses basades als llibres.

Preparació del mediador: El mediador haurà d’estar al corrent respecte de les novetats editorials infantils, estar familiaritzat amb la literatura infantil i si és possible amb la d’altres cultura –almenys les més representatives de la zona d’actuació del Pla Lector-, conéixer les fonts d’informació bàsiques, fer cursets de preparació, estar en contacte amb professionals que tinguen experiència en plans lectors, etc.

A més, realitzar sessions informatives als interessats –pares, professors-, aconseguir fons públics per a portar endavant el pla, fer el calendari d’activitats i com avaluar i fer el seguiment d’aquestes, etc


3) Famílies

3.1) Objectius

· Conscienciar els pares de la importància de la lectura, de la repercussió en la formació del fill i en els avantatges que açò comporta.
· Mostrar als pares les instal·lacions, facilitats i com de còmode és.
· Recórrer al mediador cultural o a associacions en què hi haja una bona representació de persones immigrants per informar-los del pla, mostrar-los una via d’integració i comunicació amb altres pares immigrants d’altres cultures o autòctons.
· Fer-los sentir que a través d’açò la seua cultura serà coneguda i presentada a la resta de pares, així com que tindran la possibilitat de poder establir comunicació amb altres cultures.


3.2) Activitats

· Presentar el Pla Lector als pares a través de fullets, reunions.
· Presentació de possibles idees per part dels pares.
· Visites organitzades a les biblioteques de la zona –en àmbit docent i municipal-
· Recuperar o contar contes o històries de qualsevol classe que siguen representatives d’una cultura i ensenyar-les als fills perquè les puguen usar en les activitats lectores.
· Ajuda per a triar bibliografia interessant sobre les cultures dels immigrants.
· Implicar els pares en el procés, en el desenvolupament del Pla Lector.


4) Població infantil

4.1) Objectius

· Aficcionar els xiquets a la lectura.
· Recórrer a la lectura per part dels xiquets com a divertiment i aclariment de dubtes.
· Conéixer unes altres cultures.
· Respectar els valor culturals de les altres persones.
· Poder interactuar amb les noves tecnologies: fer bloc, hipertext, seleccionar lectura a Internet.
· Usar fonts com Internet per a trobar o fer conéixer el que has escrit.
· Trobar la utilitat de la biblioteca.
· Crear un amor, interés per la lectura, el llibre.


4.2.a) Activitats i estratègies d’estimulació inicial

· Saber quin material de lectura adequat a l’edat i als objectius és té a l’abast –a les diverses biblioteques-
· Establir normes d’ús de la biblioteca d’aula.
· Completar el material d’aula amb material de la biblioteca del centre.
· Contacontes.
· Ensenyar als xiquets que és un bloc i veure com treballar amb ell.
· Exposar de la idea de crear un revista sobre contes que faran els alumnes.
· Exposar la idea que els xiquets hauran de recopilar contes de les respectives cultures per contar-los i després llegir-los tots junts
· Presentar el començament d’una història que els alumnes hauran de continuar, discutir i aprovar per a fer una representació


4.2.b) Activitats a fer durant la lectura

· Implicar els pares que conten contes o històries als fills
· Els xiquet les conten a classe
· S’escriuen les històries a Internet –al bloc, amb l’ajut del professor- i en paper –revisteta escrita a mà, il·lustrada per l’alumnat i fotocopiada-
· Fer que els pares seguisquen el fruit del treball dels fills
· Cada cert temps fer ambientació –disfresses, representació d’alguna obra escollida- d’alguns del contes.
· Continuar amb la història en què participen tots els alumnes –cada dia un i lectura, discussió del tema-
· Com a mínim una representació cap a final de curs d’un dels contes que implique tots els alumnes i els pares.
· Lectura de contes, exposició oral dels que més han agradat


4.2.c) Activitats a fer després de la lectura


· Increment dels fons bibliogràfics de la biblioteca d’aula.
· Ambientació d’alguna de les històries rebudes o de diverses –bé dels contes sentits a casa, de la històries feta amb la col·laboració de tots o d’algun conte triat pels alumnes-
· Manteniment del bloc i de la revista amb els contes arreplegats
· Dibuixos referents als personatges, paisatges o fets dels contes
· Reforçar amb un taller de lectura, contacontes, visites a xerrades d’escriptors, pel·lícules ...
· Contacte permanent amb els pares perquè donen suport des de casa al projecte
· Representació final d’un des contes, s’habilitaria una setmana del llibre a l’abril pe a fer-la i presentar disfresses, dibuixos, revista, etc


4.3) Estratègies de reforçament i consolidació permanent


· Visita a la biblioteca del centre.
· Busca de personatges relacionats amb els contes o interessants a la biblioteca, i en part per Internet.
· Aprofundir en l’ús de la biblioteca, fons i Internet.
· Informació sobre premis infantils de literatura.
· Creació d’un premi local de literatura infantil.


5) Avaluació i seguiment de les activitats

Recau sobretot en el professor amb l’ajuda i seguiment per part del personal bibliotecari. Pares i regidor de cultura seran informats.

El mestre haurà de fer un seguiment en classe del desplegament de les activitats del Pla Lector i de la seua del seu correcte compliment.
Farà reunions periòdiques, a més de les planificades i d’allò planificat al Pla Lector, sobre tot quan canvien les fases del Pla:

· Primera Fase: l’alumne aprén a contar, redactar, a afeccionar-se a la lectura i a usar eines per a expressar-se -com un bloc o una publicació- a debatre i a conéixer diferents cultures.

· Segona Fase: l’alumne posa en pràctica tot l’anterior i ajuda a treballar en equip i a relacionar text i altres formes d’expressió.

· Tercera Fase: es tracta que l’alumne, d’una forma guiada, faça el que ha aprés.

En totes tres intervé el professor en l’aula, fent un seguiment i un balanç en acabar cada fase. L’horari ha de ser una mica flexible atés que és un pla pilot. Cal considerar-lo més com una guia. La Setmana Cultural sí que és una fita fonamental, i s’ha de preparar a consciència.

El bibliotecari dóna suport tècnic al mestre, proporciona material i ajuda en els fons. A més d’aconseguir la normalitat en activitats com el contacontes o ajudar el mestre en les reunions amb els pares, és fonamental la trobada fixa amb el mestre en finalitzar cada fase, així com en l’organització de la Setmana Cultural.

Entre el personal docent i el bibliotecari, s’encarregaran de dur endavant el Pla i de corregir falles, errors i desajustos. El mestre serà el responsable d’aplicar-ho a classe.

Es tindrà en compte el compliment del calendari, de l’actitud dels pares, però sobretot, dels avanços dels xiquets en l’interés per la lectura, la col·laboració amb els companys i interés en les activitats. Es podrà mesurar directament pel responsable, a través del seguiment de les activitats, amb la regularitat de l’alumne a fer les activitats, la implicació, si tots responen igual, a través de debats, etc.