Comentaris al voltant de l'article El repte del cibertext de Raine Koskimaa

Hola de nou!


En la meua nova cita amb el bloc, i amb vosaltes, faré els "deures" que ens han posat. En la presentació a l'article El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital, Laura Borràs, fa una prolixa introducció del seu autor, el finlandés Raine Koskimaa, del qual adjunte una foto i el seu currículum, en finés i anglés anar a currículum


l'Autor de l'article ens informa dels canvis de contingut i de mitjà que ha tingut la literatura arran dels nous canvis al món de les noves tecnologies. Estem donant passos de gegant per abandonar l'univers Gutenberg i constituir l'anomenada Galàxia Internet.


Koskimaa diu que la literatura i lectura tradicionals encara tenen predicament, ja que un procés de canvi no significa que aquest es produïsca d'un dia a l'altre. Depenent del predomini la lectura tradicional o de l'alfabetització digital, i les seues combinacions possibles, distingeix quatre futurs grups de lectors:

a) Equipats amb capacitats de lectura tradicional i alfabetització digital

b) Predomini de la lectura tradicional

c) Predomini de l'alfabetització digital

d) Qui no serà competent en cap dels dos camps


El canvi és clar i hem de saber quin són les noves formes d'expressió i com s'adapta la literatura tradicional a elles -cibertextos-


Com a possibilitats pedagògiques, l'autor ens en dóna tres:


a) El Joc d'Ivanhoe, on un estudiant assumeix el paper d'un personatge històric i busca informació d'aquest per a usar-la en discussions o jocs en línia.


b) Ús de mètodes de visualització d'estructures literàries a la pantalla de l'ordinador. Ús de l'hipertext per a connectar entre diferents parts del treball.

c) Nous mitjans en línia: revistes electròniques, blocs literaris, fòrums de discussió.


També Koskimaa, ens acosta al significat de Literatura digital des de tres punts de vista:

a) Publicació digital: contingut tradicional usant noves tecnologies -llibre electrònic-


b)Edicions literàries acadèmiques amb hipertext amb finalitats educatives i de recerca -hipertext amb clàssics literaris-


c) Escriptura per als textos digitals.


En definitiva, l'ús del cibertext ens obliga a un major i progressiu coneixement de la cultura digital. L'autor diu que si volem avançar en aquesta direcció, haurem de tenir en compte que no podem aplicar premisses literàries del sgle XIX o XX a l'actualitat canviant. A més aconsella que hi haja un interés pel codi, per saber com es creen els programes informàtics.



Des del meu punt de vista, és clar que el nostre entorn està en procés de canvi i que qualsevol cosa que ens envolta hi està immersa . La literatura i la pedagògia literària s'hi han d'adaptar, o siga, adaptar-se als mitjans i a uns alumnes que estan familiaritzats amb les noves tecnologies, i que es poden avorrir sobirànament si ho fem tot deprendre de la literatura i del mètodes tradicionals.


Per a mi, el millor resultat, seria aconseguir, dins del 4 grups abans esmentats, el lector a) , aquell que domina la lectura i escriptura "tradicionals" i està alfabetitzat en el món digital. És una cosa bastant difícil, atés que açò implicaria somoure els món de l'ensenyament i implicar pares i tenir l'equipament i preparació adequats. A més, tal com veiem en l'informe Pisa,

crec que tenim un endarreriment lector d'un parell de generacions respecte a països més desenvolupats. Passàrem de l'alfabetització general -encara que en castellà- al món de la tele, i d'ací al d'Internet, sense que hi haguera cap generació de transició amb una total alfabetització, aventure, que el seu referent total fóra la lectura. Cosa que si que passà, per exemple, al nord d'Europa. S'ha de assenyalar que el país amb millors resultats és justament el de Raine Koskimaa, Finlàndia. Sobre l'Informe Pisa és interessant aquest enllaç: El Periódico en versió en català

Si la manca és greu a casa nostra, ni què dir a països de l'anomenat tercer món. Ací la alfabetització tradicional era difícil però una cosa a l'abast. El paper ajudava en la tasca d'aconseguir persones alfabetitzades. Quan parlem d'alfabetització digital, la qüestió es posa costera amunt només pensant en la dificultat d'equipar i mantenir ordinadors en zones on la instrucció bàsica ni existeix. Açò crearà un abisme més gran entre les societats digitalitzades i amb més tecnologia i aquelles del tercer món.





Estic d'acord amb un ensenyament de la literatura que faça que l'alumne usen els recursos digitals, o els empren directament per a la creació pròpia. Els xats, blocs, fòrums són un bon començament, i l'afiançament a través del domini de l'hipertext. Així, es pot arribar més tard al tracte amb revistes especialitzades en línia i altres alternatives.

Per a acabar, he de dir que opine igual que l'autor; la literatura no és veu perjudicada per aquets canvis. La literatura evoluciona, canvia i juga i s'adapta a altres medis que la fan més accessible, interactiva i abastable per a tots, al temps que pot conservar l'antic sabor i n'experimentar de nous.